La Sagrera descobreix una enorme fossa amb 125 homes prehistòrics

La troballa no té precedents pel nombre d’individus i la disposició intacta dels ossos

El jaciment neolític de fa 4.000 anys està situat a la zona on es construeix l’estació de l’AVE

RAMON COMORERA (El Periódico)
BARCELONA

La Barcelona del futur, la que construeix la macroestació de l’AVE, el nou corredor ferroviari cobert per un parc de Sant Andreu i el centre econòmic i residencial de la Sagrera, ha topat una altra vegada amb un passat que cada vegada és més remot. El moviment de terres que s’ha portat a terme per aixecar la terminal ferroviària ha destapat a prop del pont de Bac de Roda un jaciment prehistòric sense precedents tant per la seva dimensió com pel seu estat de conservació. Els arqueòlegs han descobert fins ara, perquè els treballs segueixen i continuaran durant bastant temps, les restes de 125 individus del neolític d’uns 4.000 anys d’antiguitat.

La Sagrera descobreix una enorme fossa amb 125 homes prehistòrics
Algunes de les restes humanes del neolític trobades durant els treballs de l’AVE a la Sagrera. FRANCESC ANTEQUERA / PAZ BALAGUER

L’espectacular massa d’ossos de la fossa que es va desenterrant progressivament mostra que els cossos descarnats no han estat remoguts en tants segles. La seva disposició és la mateixa que quan van ser sepultats, probablement en un període molt curt de temps, sense signes de violència.

«És una troballa excepcional, de referència internacional, d’aquelles que surten en els llibres d’història», va dir ahir a aquest diari Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques de l’Institut de Cultura de Barcelona que dirigeix el tinent d’alcalde de l’àrea, Jaume Ciurana. Els enterraments prehistòrics amb tants individus són molt infreqüents i encara més amb la majoria dels cossos en una disposició que els experts denominen de connexió anatòmica, és a dir, amb els ossos en la posició original del cos humà, no amuntegats o remoguts.

TREBALL INTENSIU / En la zona hi treballen d’una manera intensiva en dos torns, dissabtes inclosos, una desena d’arqueòlegs, tres d’ells com a directors d’una tasca que executa l’empresa especialitzada Codex. Aquests experts porten a terme la seva tasca en una verdadera illa enmig del mar que constitueixen les obres de la macroestació que, per ara, segueixen endavant a bon ritme. Segons expliquen fonts de les companyies constructores, d’allà ja s’han extret més de mig milió de metres cúbics de terres, un volum enorme gairebé semblant al que s’ha tret com a resultat de la perforació dels cinc quilòmetres del túnel de l’AVE entre la Sagrera i Sants pel subsòl de tot l’Eixample.

El gestor d’infraestructures Adif, ens del Ministeri de Foment responsable del projecte de l’alta velocitat, és qui costeja aquesta excavació arqueològica així com totes les altres, fins a 16 inclosa la vil·la romana ja sepultada al costat de l’antic pont del Treball Digne, que es porten a terme en els quatre quilòmetres de corredor entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat.

La intervenció en aquesta zona es va iniciar l’any 2011 i fins a l’octubre s’havien localitzat una trentena d’individus, així com alguna resta de ceràmica prehistòrica. Les últimes setmanes, no obstant, el descobriment de cossos s’ha disparat fins als 125 comptabilitzats ahir mateix. A mesura que les restes s’identifiquen i es documenten es van traslladant als magatzems del centre de conservació i restauració de patrimoni que el Museu d’Història de Barcelona té a la Zona Franca. Allà es fan els tractaments imprescindibles per efectuar-ne l’estudi anatòmic.

PROVA DEL CARBONI 14 / Els informes dels experts situen aquest jaciment entre el neolític final (de l’any 2000 al 1800 abans de Crist) i la primera edat de bronze (del 1800 al 1500). Per establir amb exactitud l’època en què van viure aquests primers barcelonins, Josep Pujades va explicar que se n’han enviat dues mostres a un laboratori italià, solvent i que treballa amb rapidesa, perquè els pugui aplicar la prova del carboni 14. Aquest és un mètode molt fiable de datació radiomètrica que utilitza aquest isòtop. En pocs dies se’n tindran els resultats.

Els 125 cossos neolítics que fins ara s’han descobert a la Sagrera corresponen a persones de tots dos sexes i de totes les edats. Allà hi ha homes, dones, nens, joves i adults. Malgrat la magnitud de l’enterrament, que encara pot créixer bastant més, fins al moment no s’han trobat vestigis d’algun poblat o d’algun tipus d’assentament que pogués haver creat la colònia prehistòrica.

UNA ANTROPÓLOGA // En l’equip de treball s’ha integrat també una antropòloga, de manera que es dóna la màxima atenció específica a l’estudi dels individus enterrats. Començant per les informacions bàsiques sobre el sexe, l’edat i les patologies que puguin observar-se en un conjunt d’ossos tan sencers i ben conservats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: