Veïns demanen a Trias preservar una masia amenaçada

BARCELONA, 9 de setembre (EUROPA PRESS)

Veïns del districte de Sant Martí de Barcelona demanen a l’alcalde, Xavier Trias, que intercedeixi per preservar la masia de Can Riera, que està amenaçada pel pla urbanístic del Sector Prim, vinculat a la transformació de Sant Andreu i la Sagrera per l’arribada de l’AVE.

Es troba en el triangle entre els carrers Santander, Riera d’Horta i la Ronda de Sant Martí, envoltada d’un aparcament de camions, a tocar del camp de futbol del Centenari que utilitza la UE Sant Andreu, i de vegades li arriba el so desmaiat del pas de trens per la Sagrera.

Malgrat això, es conserva com a vestigi de quan hi havia cultius a Barcelona i rabeig de pau al mig de la ciutat, o un “oasis”, com afirma a Europa Press Diego Apaolaza, d’uns 45 anys, que és un dels dos llogaters que segueixen a la casa al costat d’una anciana, i les famílies dels quals van arribar la dècada del 1970 per vigilar-la.

La crisi sembla haver-se aliat amb els seus defensors: Apaolaza, que promet “lluitar fins al final”, i l’agrupació per la protecció del patrimoni (Apropat), formada per veïns de Sant Martí, perquè el pla del Sector Prim, aprovat definitivament per l’Ajuntament el juny del 2010, està parat, però el seu redactat preveu demolir-la.

Casa i aparcament de camions són propietat de la immobiliària Iosa, i el pla de l’àmbit preveu 294.140 metres quadrats de sostre –29.414 comercial i la resta d’habitatge–, cosa que representa construir 3.510 pisos en grans blocs, dels quals 1.820 lliures, 1.490 de protecció i 200 dotacionals.

Apropat, que ha informat a Trias dels seus plans, defensa transformar la casa al centre d’Art, Cultura i Estudi de Sant Martí de Provençals, plantar verns –el barri s’anomena ‘Verneda’ perquè hi havia boscos d’aquest arbre– i crear una llacuna, el que només implicaria no aixecar un parell dels blocs previstos, segons Arantxa Morán, que és historiadora de l’art.

PICASSO I NONELL

Aquesta proposta no és intranscendent, ja que entre 1893 i 1896 un grup de joves estudiants d’art de l’escola la Llotja –anomenat ‘La colla de Sant Martí’ o ‘La Colla del Safrà’, i format per artistes com Isidre Nonell, Ramon Pichot i Pablo Picasso– van acudir a pintar capvespres als camps de cultiu de Sant Martí de Provençals.

Es presumeix que l’edifici, que està deteriorat, data com a mínim de 1574, segons una inscripció a la porta, i té una cuina construïda com a molt tard al segle XVIII, una finestra gòtica, vestigis de tres rellotges de sol i alguna tronera que es devia utilitzar durant la Guerra de la Independència o del Francès.

Segons l’historiador Eduard Milán i l’arqueòleg Jordi Petit, des de Apropat volen que la masia passi de tenir un nivell D de protecció –només implica deixar testimoni gràfic abans de demolir-la– al C, que és superior, ja que suposa mantenir la façana, el que a la pràctica significaria no enderrocar.

Ara com ara, l’alcalde Trias va replicar el juliol amb un correu electrònic a la petició veïnal que la Gerència d’Hàbitat Urbà considera que és nivell D, ja que Can Riera ha patit moltes modificacions i les finestres gòtiques “gairebé segur que són reaprofitades”.

Així, considera que protegir-la més implicaria una nova modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que comportaria “un greuge comparatiu que no es justifica atenent al valor patrimonial i arquitectònic del conjunt”.

Encara queda esperança entre els defensors, i, segons fonts d’Hàbitat Urbà, l’Ajuntament està recollint tota la informació possible per redactar la fitxa de catalogació de la masia, després de la qual cosa es concretarà com avança el pla del Sector Prim.

Anuncis

One response to “Veïns demanen a Trias preservar una masia amenaçada

  • Maria-Mercè

    Des del Poblenou, a on hem viscut l’apisonadora destructora del 22@, donem suport a la petició de conservació de la Masia Can Riera. No és aceptable que només es parli de patrimoni històric i no de memòria col.lectiva. Els paissatges de la ciutat no cal que estiguin en un catàleg per ser respectats, ja que són part de la nostra memòria com a ciutadans.
    No crec que s’hagidestruit tant i tant ràpid en lloc de l món.
    Quina vergonya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: