Category Archives: Altres

Trobades més restes de la BCN arrasada el 1714 a prop del Born

  • La troballa, situada en quatre pous de la xarxa subterrània d’escombraries, serà tapada

  • La urbanització dels carrers de la Fusina i de la Ribera treu a la llum diverses vivendes

EL PERIÓDICO / Barcelona

La Ribera era el barri més actiu comercialment de la puixant Barcelona de principis del segle XVIII. Tenia 6.380 habitants i 1.200 cases, la sisena part d’una ciutat amb 38.500 veïns. Tot va desaparèixer entre el 1716 i el 1718 en la cruel repressió del borbó Felip V després de la derrota el 1714 dels combatents catalans en la guerra de successió. Les tropes van obligar els mateixos veïns a enderrocar les seves cases i tallers per donar pas a la Ciutadella, la fortalesa dels ocupants.

Troballes arqueològiques i obres de pavimentació del mercat del Born.
Troballes arqueològiques i obres de pavimentació del mercat del Born

Dins del restaurat mercat del Born, que al setembre obre com a centre històric i cultural, es conserva un increïble paisatge d’estructures i paviments de 50 d’aquestes cases. La urbanització de l’exterior ha confirmat ara la magnitud de la ciutat aniquilada. En quatre punts dels carrers de la Fusina i la Ribera han aparegut més restes. L’ajuntament, no obstant, ha decidit tapar-los perquè el jaciment del Born ja dóna una visió completa de l’època.


“Odissea patrimonial”, un treball de recerca molt recomenat

ODISSEA PATRIMONIAL, Factors i agents en el procés de conservació dels béns immobles” és un treball de recerca de quatre estudiants de la Universitat de Barcelona sobre la conservació del béns culturals a la nostrta ciutat.

Afegeixo el sumari de tot el dossier de més de 150 pàgines perque us feu una idea del gran treball que han realitzat. Si esteu interessats en aconseguir una còpia, adreçeu-vos a la Ariadna.


Ja tenim grup al facebook. AFEGEIX-TE


Trobades les restes de set homes prehistòrics

· El nou jaciment, ubicat a l’estació de la Sagrera, podria tenir 3.800 anys

RAMON COMORERA
EL PERIÓDICO

 

Els vestigis de tota mena, de la prehistòria al segle XIX, destapats per les obres de l’AVE en els quatre quilòmetres del corredor ferroviari la Sagrera-Sant Andreu segueixen creixent. Els arqueòlegs que treballen en aquesta vasta zona des del 2008 ja havien trobat, com va informar aquest diari, 59 enterraments i estructures de diversa índole d’origen neolític, iber, romà, medieval i modern, en un total de 16 punts. Ara ha aparegut un nou enclavament funerari amb les restes d’almenys set homes prehistòrics en un fossat situat dins del que serà el recinte de la futura macroestació de l’AVE, a poca distància de la ronda i el parc de Sant Martí.


Primer esquelet, amb les cames en posició forçada, trobat a l’enterrament de la Sagrera. MUHBA

Tècnics de l’empresa especialitzada Codex, la mateixa que ha intervingut durant quatre mesos 500 metres més al nord en la ja desapareguda vil·la romana del pont del Treball Digne, porten a terme les excavacions sota la supervisió del Museu d’Història de Barcelona (Muhba).

La informació obtinguda fins ara sobre el tipus de fossat, que té una cambra contigua, avala la hipòtesi que l’enterrament correspondria a la transició entre les èpoques del neolític final i del bronze inicial, al voltant de 1.800 anys abans de Crist, és a dir, 3.800 fins avui. Per datar amb precisió la troballa està previst realitzar als ossos les proves del carboni 14.

HOME ADULT / El primer dels esquelets s’ha localitzat a la part alta del pou i, segons els arqueòlegs, pertany a una persona adulta del sexe masculí. Tenia les cames recollides en una postura forçada, cosa que indica que va ser dipositada en aquest lloc dins d’un fardell lligat. De l’estat de les restes es dedueix també que aquest home va patir una fractura de peroné.

L’individu ja ha estat traslladat al centre de conservació i restauració que el Muhba té a la Zona Franca, on es faran els tractaments de conservació necessaris i els estudis anatòmics. En nivells inferiors del pou s’ha constatat l’existència de com a mínim sis enterraments més. S’està fent ja l’excavació dels dos primers, dels quals de moment només s’han documentat els respectius cranis. Totes aquestes restes es portaran igualment al centre de conservació del Muhba.

Davant la importància del nou descobriment, del qual encara no s’ha pogut fixar el període històric d’activitat, s’ha reforçat la presència d’arqueòlegs i s’han paralitzat, en el cercle d’influència, les obres de l’estructura de l’estació. Al costat del pou funerari també s’ha pogut excavar, segons relaten els tècnics de Codex, l’espai d’una foguera i alguns nivells de terreny amb restes de ceràmica prehistòrica feta a mà. Aquestes troballes podrien indicar que allà hi va haver una ocupació de dimensions més importants de la qual, no obstant, no s’han conservat altres vestigis. En aquest mateix lloc ha aparegut igualment un tram de camí i dos murs del segle XIX, amb restes d’estructures d’alguna activitat


La vil·la ja és història

· Els arqueòlegs tornaran a excavar a la zona una vegada s’hagi enderrocat el pont del Treball Digne
· El vial mar de l’estació de la Sagrera de l’AVE sepulta tot el recinte romà descobert al juliol

RAMON COMORERA
EL PERIÓDICO


Enllaç al video

Juli Cèsar diria avui el mateix que va dir l’any 49 abans de Crist al travessar el riu Rubicó (entre la seva província, Gàl·lia, i la metròpolis, Roma) i consumar una rebel·lió contra el Senat republicà que portaria a l’època dictatorial i imperial i també a la conspiració que li va costar la vida. Alia iacta est, la sort està tirada, va proclamar el general. L’extensa vil·la romana descoberta en les obres de l’AVE de la Sagrera, al costat del pont del Treball Digne, i amb un origen que es podria situar algunes dècades després del magnicidi, ja és història. I mai més ben dit. El formigó, i l’armadura d’acer que li dóna resistència, del futur vial segregat al costat mar per a vehicles de la macroestació va sepultar divendres completament les restes històriques.

Els arqueòlegs, després de gairebé quatre mesos d’excavació, documentació i trasllat al Museu d’Història de Barcelona (Muhba) dels elements singulars, havien abandonat uns dies abans els pocs metres quadrats que els quedaven. No obstant, aquest no ha estat un comiat definitiu, ja que d’aquí aproximadament mig any, quan la primavera torni a esclatar i sempre en funció del desenvolupament de les obres, els tècnics hi tornaran per excavar a la zona contigua ara coberta pels talussos del pont i de la ronda de Sant Martí.

 

 


1-9-2011 3 Els 1.100 metres quadrats de la vil·la romana de la Sagrera es veuen sencers a la foto, publicada quan aquest diari va revelar una excavació que fins llavors es feia d’incògnit. A la dreta, obres del vial. DANNY CAMINAL

 

 

CONTINUÏTAT / Els 1.100 metres quadrats de vil·la romana que al juliol es van començar a destapar, però de rigorós incògnit durant setmanes i darrere d’una doble i opaca tanca fins que aquest diari va revelar la troballa l’1 de setembre, s’estima que tenen continuïtat. Amb l’enderrocament del pont del Treball Digne per donar pas a l’estructura de la macroestació s’obrirà una altra breu finestra temporal que permetrà tornar-hi a excavar, tot i que sempre sota la forta pressió de la gegantina obra.

En aquest retorn s’espera completar l’element més valuós trobat a la vil·la: el mosaic opus tessellatum. Fins ara s’han descobert 30 dels 50 metres quadrats que s’estima que pot tenir. La nova excavació permetrà descobrir els 20 restants, si bé els experts del Muhba tenen dubtes sobre quin serà el seu estat. La part d’aquest paviment policromat amb sanefes i formes geomètriques ja desenterrada, i traslladada al centre del Muhba de la Zona Franca per netejar-la, estudiar-la i restaurar-la, ha aparegut fragmentada per l’acció durant molts segles d’arades i altres eines agrícoles.

 

 


4-11-2011 3 El formigó i la seva armadura d’acer (últim tram a l’esquerra) del túnel viari per als vehicles que surtin de la macroestació de la Sagrera de l’AVE cobreix completament els vestigis romans, divendres. ALBERT BERTRAN

 

 

VALOR DOCUMENTAL / Els responsables de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que té l’última paraula en la conservació, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i els arqueòlegs del Muhba han basat la decisió de no preservar la vil·la en el mal estat general i en l’escassa entitat, pel que fa a fonaments en molts casos dels murs. «Tenen valor documental, no patrimonial», va sentenciar Ciurana, que va assegurar que havia recollit també l’opinió d’experts en història antiga aliens a l’Administració.

El secretisme que va envoltar el descobriment i la mateixa excavació durant un mes i mig va ser criticat amb duresa pels partits de l’oposició als governs de CiU tant a l’ajuntament com al Parlament, així com per experts i veïns. Les associacions d’aquests últims de la Verneda, la Sagrera i Sant Martí han reclamat que el mosaic torni a la zona. Ciurana s’ha declarat partidari d’això i s’ha referit a l’estació com un lloc adequat per a la seva exposició permanent.

QUATRE ETAPES / Juntament amb el mosaic, també s’han traslladat al Muhba diversos recipients ceràmics utilitzats per emmagatzemar-hi productes, trossos de bronze i de vidre, i fragments de pintures de pocs centímetres que van aparèixer a nivell del sòcol al sud de la vil·la romana. El conjunt de petits murs que formaven les tres zones del recinte, que van estar en funcionament fins al segle V, s’han anat destruint i aplanant successivament en quatre etapes des de mitjans de setembre, les mateixes en què el gestor d’infraestructures Adif ha avançat per trams de 30 metres el túnel viari.