Category Archives: Sant Martí de Provençals

Veïns demanen a Trias preservar una masia amenaçada

BARCELONA, 9 de setembre (EUROPA PRESS)

Veïns del districte de Sant Martí de Barcelona demanen a l’alcalde, Xavier Trias, que intercedeixi per preservar la masia de Can Riera, que està amenaçada pel pla urbanístic del Sector Prim, vinculat a la transformació de Sant Andreu i la Sagrera per l’arribada de l’AVE.

Es troba en el triangle entre els carrers Santander, Riera d’Horta i la Ronda de Sant Martí, envoltada d’un aparcament de camions, a tocar del camp de futbol del Centenari que utilitza la UE Sant Andreu, i de vegades li arriba el so desmaiat del pas de trens per la Sagrera.

Malgrat això, es conserva com a vestigi de quan hi havia cultius a Barcelona i rabeig de pau al mig de la ciutat, o un “oasis”, com afirma a Europa Press Diego Apaolaza, d’uns 45 anys, que és un dels dos llogaters que segueixen a la casa al costat d’una anciana, i les famílies dels quals van arribar la dècada del 1970 per vigilar-la.

La crisi sembla haver-se aliat amb els seus defensors: Apaolaza, que promet “lluitar fins al final”, i l’agrupació per la protecció del patrimoni (Apropat), formada per veïns de Sant Martí, perquè el pla del Sector Prim, aprovat definitivament per l’Ajuntament el juny del 2010, està parat, però el seu redactat preveu demolir-la.

Casa i aparcament de camions són propietat de la immobiliària Iosa, i el pla de l’àmbit preveu 294.140 metres quadrats de sostre –29.414 comercial i la resta d’habitatge–, cosa que representa construir 3.510 pisos en grans blocs, dels quals 1.820 lliures, 1.490 de protecció i 200 dotacionals.

Apropat, que ha informat a Trias dels seus plans, defensa transformar la casa al centre d’Art, Cultura i Estudi de Sant Martí de Provençals, plantar verns –el barri s’anomena ‘Verneda’ perquè hi havia boscos d’aquest arbre– i crear una llacuna, el que només implicaria no aixecar un parell dels blocs previstos, segons Arantxa Morán, que és historiadora de l’art.

PICASSO I NONELL

Aquesta proposta no és intranscendent, ja que entre 1893 i 1896 un grup de joves estudiants d’art de l’escola la Llotja –anomenat ‘La colla de Sant Martí’ o ‘La Colla del Safrà’, i format per artistes com Isidre Nonell, Ramon Pichot i Pablo Picasso– van acudir a pintar capvespres als camps de cultiu de Sant Martí de Provençals.

Es presumeix que l’edifici, que està deteriorat, data com a mínim de 1574, segons una inscripció a la porta, i té una cuina construïda com a molt tard al segle XVIII, una finestra gòtica, vestigis de tres rellotges de sol i alguna tronera que es devia utilitzar durant la Guerra de la Independència o del Francès.

Segons l’historiador Eduard Milán i l’arqueòleg Jordi Petit, des de Apropat volen que la masia passi de tenir un nivell D de protecció –només implica deixar testimoni gràfic abans de demolir-la– al C, que és superior, ja que suposa mantenir la façana, el que a la pràctica significaria no enderrocar.

Ara com ara, l’alcalde Trias va replicar el juliol amb un correu electrònic a la petició veïnal que la Gerència d’Hàbitat Urbà considera que és nivell D, ja que Can Riera ha patit moltes modificacions i les finestres gòtiques “gairebé segur que són reaprofitades”.

Així, considera que protegir-la més implicaria una nova modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que comportaria “un greuge comparatiu que no es justifica atenent al valor patrimonial i arquitectònic del conjunt”.

Encara queda esperança entre els defensors, i, segons fonts d’Hàbitat Urbà, l’Ajuntament està recollint tota la informació possible per redactar la fitxa de catalogació de la masia, després de la qual cosa es concretarà com avança el pla del Sector Prim.


Parròquia del Sagrat Cor de Jesús

VISITA I BREU REFERÈNCIA HISTÒRICA

Vàrem concertar amb Mossèn Gabriel, Biel pels més propers fer una visita i en part descoberta de la parròquia del Sagrat Cor de Jesús d’estil neogòtic que ja avença cap a els cent anys d’història situada al carrer de Pere IV, 398, el diumenge 12 de febrer ens va rebre a un grup de membres del Arxiu Històric del Poble Nou i d’Apropat, introduint-nos en l’origen de l’església com “Sagrat Cor de Pekín” un cop feta efectiva la voluntat pòstuma i amb la donació econòmica del germans Laureà i Josepa Arangó i Portús, fou inaugurada el 10 de juny de 1926, amb Mossèn Segarra com a Rector.

Necrològica del germans Arangó
Necrològica dels germans Arangó
Posteriorment les despulles dels germans Arangó foren traslladades des de Santa Maria del Taulat i dipositades amb cerimònia solemne el 5 de març de 1928 al peu de l’altar i sota una làpida que va ser malmesa en els anys 30.

Làpida on es trobaven les despulles dels germans Arangó, trancada en els anys 30.

Làpida on es trobaven les despulles dels germans Arangó, trencada en els anys 30.

El dissabte 18 de juliol de 1936 cremava la rectoria i l’Església , Mossèn Jaume Segarra va salvar la vida sortint-ne il·lès, però no així la parròquia que va quedar molt malmesa. A les acaballes de la guerra civil va ser detingut el 2 de febrer de 1939 arrel d’una denuncia i imputat per aquests fets Enrique Villa Marín, a qui se’l domicilia al passatge del Treball, 6 fet aquest que va quedar sense confirmació. Condemnat a 30 anys de reclusió el 21 d’abril de 1944 sortia en llibertat provisional i va estar indultat definitivament l’1 de juny de 1953.

Llibertat condicional per l'autor de la crema de l'església

llibertat condicional per l’acusat de la crema de l’Església

Al terra de l'església encara avui es por veure clarament les restes de les fogueres cremades durant la guerra civil

Al terra de l’església encara avui es pot veure clarament les restes de les fogueres que la cremaren durant la guerra civil”

De la nau principal vàrem accedir al cor i d’aquí a un petit recinte que amagava una gran joia, dons no fa massa temps va ser retrobat un vitrall amb el Sagrat Cor de Jesús del que es desconeix la seva localització original i sembla que restava ocult per tal d’evitar fos malmès. Encara que molt ben conservat acumula molta pols i brutícia que el desllueix i per aquest motiu els presents vàrem contraure el compromís per tal que aquesta primavera fer neteja del finestral i localitzar-lo en lloc mes digne i a poder ser a ulls de veïns i veïnes.

Vitrall amagat durante dècades i retrobat per casualitat no fa gaire mesos

Vitrall amagat durant dècades i retrobat per casualitat no fa gaires mesos

La darrera etapa va esser la visita al campanar que manté les empremtes dels fets de juliol de 1936, les parets fumades varen servir de suport per gravar missatges uns de caràcter obscè altres amb més contingut polític, que han perdurat fins avui.

Detalls d'alguns dels escrits que podem trobar al interior del campanar i que tenes més de 70 anys
Detalls d’alguns dels escrits que podem trobar a l’interior del campanar i que tenen més de 70 anys d’antiguitat

Interior del campanar

Interior del campanar

Ja en la part alta i exterior vàrem poder veure i sentir tot fent tocar l’única campana que resta, batejada com “Martina Isidra Antonia” reposada l’any 1943 per ocupar el lloc de les desaparegudes.

Campana batejada com “Martina Isidra Antonia”

Campana batejada com “Martina Isidra Antonia”

Per finalitzar aquesta crònica s’afegeix enllaços a dos tocs de campana:
A CLASSE:
http://campaners.com/php2/mp3_0.php?numer=116
DE DIUMENGE:
http://campaners.com/php2/mp3_0.php?numer=12