Category Archives: Vial ferroviari de l’AVE

La excavación de la villa romana de la Sagrera saca a la luz más mosaicos

Los motivos decorativos de la villa romana del Pont del Treball, así como la composición, son parecidos a los de otras villas peninsulares del siglo IV

(La Vanguardia)
La excavación arqueológica de la villa romana puesta al descubierto con las obras de tren de alta velocidad en la Sagrera de Barcelona ha sacado a la luz nuevos fragmentos de mosaico polícromo, que se investiga si estaban en el mismo ámbito que el localizado en el verano de 2011.

Vista general de las tres fosas de las prensas, en proceso de excavación, cerca de la villa romana de La Sagrera. Foto: Antoni Martín / Tribuna d'Arqueologia

Vista general de las tres fosas de las prensas, en proceso de excavación, cerca de la villa romana de La Sagrera. Foto: Antoni Martín / Tribuna d’Arqueologia

Según explica el ayuntamiento en un comunicado, los dos sectores de mosaico configurarían una superficie de unos 60 metros cuadrados, aunque todavía no se ha visto el punto de contacto entre uno y otro ni se puede confirmar que correspondan a un mismo ámbito.

Los trabajos arqueológicos en la villa romana del Pont del Treball, en el barrio de la Sagrera, se retomaron a mediados de 2012 en el espacio donde se localizó el mosaico de unos 50 metros cuadrados el verano del 2011.

Se trata de un mosaico polícromo (opus tessellatum) realizado con piezas cúbicas de pequeñas dimensiones y materiales diversos que daban lugar a combinaciones de dos o más colores.

Por lo que se ha excavado en ahora, la decoración del mosaico presenta un conjunto de motivos geométricos, que forman una composición simétrica combinada con algunos motivos figurativos.

La composición es diferente a la documentada en la primera fase de los trabajos, pero conserva la policromía de las teselas, además de la repetición de ciertos motivos decorativos, como los nudos de Salomón y las flores de cuatro pétalos.

Se pueden observar motivos figurativos como un cráter con dos pájaros bebiendo y un recipiente con flores, acompañados de la figura de la esvástica, elemento decorativo habitual en estos tipos de composiciones.

Los motivos decorativos hasta ahora identificados en este mosaico de la villa romana del Pont del Treball, así como la composición, son parecidos a los de otras villas peninsulares del siglo IV.


Veïns demanen a Trias preservar una masia amenaçada

BARCELONA, 9 de setembre (EUROPA PRESS)

Veïns del districte de Sant Martí de Barcelona demanen a l’alcalde, Xavier Trias, que intercedeixi per preservar la masia de Can Riera, que està amenaçada pel pla urbanístic del Sector Prim, vinculat a la transformació de Sant Andreu i la Sagrera per l’arribada de l’AVE.

Es troba en el triangle entre els carrers Santander, Riera d’Horta i la Ronda de Sant Martí, envoltada d’un aparcament de camions, a tocar del camp de futbol del Centenari que utilitza la UE Sant Andreu, i de vegades li arriba el so desmaiat del pas de trens per la Sagrera.

Malgrat això, es conserva com a vestigi de quan hi havia cultius a Barcelona i rabeig de pau al mig de la ciutat, o un “oasis”, com afirma a Europa Press Diego Apaolaza, d’uns 45 anys, que és un dels dos llogaters que segueixen a la casa al costat d’una anciana, i les famílies dels quals van arribar la dècada del 1970 per vigilar-la.

La crisi sembla haver-se aliat amb els seus defensors: Apaolaza, que promet “lluitar fins al final”, i l’agrupació per la protecció del patrimoni (Apropat), formada per veïns de Sant Martí, perquè el pla del Sector Prim, aprovat definitivament per l’Ajuntament el juny del 2010, està parat, però el seu redactat preveu demolir-la.

Casa i aparcament de camions són propietat de la immobiliària Iosa, i el pla de l’àmbit preveu 294.140 metres quadrats de sostre –29.414 comercial i la resta d’habitatge–, cosa que representa construir 3.510 pisos en grans blocs, dels quals 1.820 lliures, 1.490 de protecció i 200 dotacionals.

Apropat, que ha informat a Trias dels seus plans, defensa transformar la casa al centre d’Art, Cultura i Estudi de Sant Martí de Provençals, plantar verns –el barri s’anomena ‘Verneda’ perquè hi havia boscos d’aquest arbre– i crear una llacuna, el que només implicaria no aixecar un parell dels blocs previstos, segons Arantxa Morán, que és historiadora de l’art.

PICASSO I NONELL

Aquesta proposta no és intranscendent, ja que entre 1893 i 1896 un grup de joves estudiants d’art de l’escola la Llotja –anomenat ‘La colla de Sant Martí’ o ‘La Colla del Safrà’, i format per artistes com Isidre Nonell, Ramon Pichot i Pablo Picasso– van acudir a pintar capvespres als camps de cultiu de Sant Martí de Provençals.

Es presumeix que l’edifici, que està deteriorat, data com a mínim de 1574, segons una inscripció a la porta, i té una cuina construïda com a molt tard al segle XVIII, una finestra gòtica, vestigis de tres rellotges de sol i alguna tronera que es devia utilitzar durant la Guerra de la Independència o del Francès.

Segons l’historiador Eduard Milán i l’arqueòleg Jordi Petit, des de Apropat volen que la masia passi de tenir un nivell D de protecció –només implica deixar testimoni gràfic abans de demolir-la– al C, que és superior, ja que suposa mantenir la façana, el que a la pràctica significaria no enderrocar.

Ara com ara, l’alcalde Trias va replicar el juliol amb un correu electrònic a la petició veïnal que la Gerència d’Hàbitat Urbà considera que és nivell D, ja que Can Riera ha patit moltes modificacions i les finestres gòtiques “gairebé segur que són reaprofitades”.

Així, considera que protegir-la més implicaria una nova modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que comportaria “un greuge comparatiu que no es justifica atenent al valor patrimonial i arquitectònic del conjunt”.

Encara queda esperança entre els defensors, i, segons fonts d’Hàbitat Urbà, l’Ajuntament està recollint tota la informació possible per redactar la fitxa de catalogació de la masia, després de la qual cosa es concretarà com avança el pla del Sector Prim.


Los arqueólogos hallan una bella testa de mármol en ‘Villa Sagrera’

El Periódico de Catalunya
CARLES COLS / Barcelona
  • Un primer análisis induce a pensar que se trata de un Dioniso que decoraba la finca
  • La pieza, inusual en Barcelona, pudo ser tallada en el siglo II después de Cristo
A las seis de la tarde del pasado martes, parece que lamentablemente sin un crescendo de clarines que le diera más emoción al momento, uno de los muchos arqueólogos que se lo pasan pipa en las excavaciones de la villa romana de la Sagrera retiró del fondo de un pozo lleno de escombros lo que creía que era simplemente una roca del tamaño de un melón. Le dio la vuelta y, ¡oh!, allí estaba, cara a cara, frente a lo que parece que es la testa de un Dioniso del siglo II después de Cristo. Un estudio más detallado en el laboratorio permitirá confirmar o no esa suposición. Lo que ya es indiscutible es que acaba de acontecer hace menos de 48 horas uno de los momentos más felices de la arqueología romana de Barcelona. «Ave, Sagrera», puede decirse ante un caso así.



La cabeza de mármol, ayer, exhibida durante unos minutos en la Palau de la Virreina (JOAN PUIG)


Esa cabeza es un tesoro. Primero, porque las piezas escultóricas rescatadas de la antigua Barcino son más bien escasas. En la plaza de Sant Miquel apareció accidentalmente un diosecillo que no está mal. En Hostafrancs, en 1848, unas obras en un solar sacaron a la luz una talla que, nada más verla, era evidente que representaba a Príapo, el del enorme bálano. Otras joyas escultóricas han aparecido en sitios insospechados, pues a menudo fueron utilizadas años ha como material de relleno para la construcción, por ejemplo, de muros y fortificaciones. La cabeza de la Sagrera, ese es un segundo motivo para afirmar que es un tesoro, no está descontextualizada. Ha sido hallada en su casa en una expedición arqueológica perfectamente planificada, lo cual en Barcelona es casi una novedad.


En tercer lugar, sin ánimo de desmerecer a la artesanía local, la testa es realmente bella, puede que de mármol de Carrara o de Pentélico, es decir, un capricho importado en la antigüedad tal vez por el acaudalado dueño de lo que en su tiempo fue un rica villa a las afueras de Barcino.


Ayer fue presentada en público por el concejal de Cultura, Jaume Ciurana, y por la responsable municipal de arqueología, Carme Miró, aún sucia por el barro. Se limpiará con paciencia por si conserva, quién sabe, detalles de policromía. Pero lo que ya se veía a simple vista era mucho. Por el peinado (raya en medio y moldeado en las puntas) ya se le puede buscar un hueco en la cronología de la historia romana. Sobre la frente luce una diadema trenzada realmente muy delicada. Sobre la oreja derecha se adivina lo que parece un racimo de uvas, de ahí que la conjetura inicial es que se trata de Dioniso, tal vez señal de que en Villa Sagrera la vida era a menudo alegre, por decirlo suave.


«Esto no era una villa cualquiera», concluyó ayer con convicción Miró en presencia de la cabeza. La afirmación, en cierto modo, reconforta a quienes lamentaron que en un primer momento la villa fuera menospreciada. Si se confirma que la pieza es del siglo II, el paisaje de la época adquiere mayor enfoque, Barcino, con unos 5.000 habitantes, estaba siendo amurallada por orden del emperador Claudio Aurelio Marco Gótico, es decir, el que mandó decapitar a San Valentín, que no hay que confundir con el que interpretó perfectamente como falso tonto el actor Derek Jacobi en la serie Yo, Claudio . La cuestión es que mientras la ciudad cambiaba de aspecto, un poco más al norte, antes de cruzar el Besòs, había una villa de padre y muy señor mío. Puede que fuera una finca rural, con sus cosechas de esto y de lo otro, pero el dueño tenía buen gusto. Si la pieza es de mármol de Pentélico, tiene el mismo ADN que el Partenón. Si es de Carrara, la pieza está emparentada con el David de Miguel Ángel. Un tesoro, vamos.

La Sagrera descobreix una enorme fossa amb 125 homes prehistòrics

La troballa no té precedents pel nombre d’individus i la disposició intacta dels ossos

El jaciment neolític de fa 4.000 anys està situat a la zona on es construeix l’estació de l’AVE

RAMON COMORERA (El Periódico)
BARCELONA

La Barcelona del futur, la que construeix la macroestació de l’AVE, el nou corredor ferroviari cobert per un parc de Sant Andreu i el centre econòmic i residencial de la Sagrera, ha topat una altra vegada amb un passat que cada vegada és més remot. El moviment de terres que s’ha portat a terme per aixecar la terminal ferroviària ha destapat a prop del pont de Bac de Roda un jaciment prehistòric sense precedents tant per la seva dimensió com pel seu estat de conservació. Els arqueòlegs han descobert fins ara, perquè els treballs segueixen i continuaran durant bastant temps, les restes de 125 individus del neolític d’uns 4.000 anys d’antiguitat.

La Sagrera descobreix una enorme fossa amb 125 homes prehistòrics
Algunes de les restes humanes del neolític trobades durant els treballs de l’AVE a la Sagrera. FRANCESC ANTEQUERA / PAZ BALAGUER

L’espectacular massa d’ossos de la fossa que es va desenterrant progressivament mostra que els cossos descarnats no han estat remoguts en tants segles. La seva disposició és la mateixa que quan van ser sepultats, probablement en un període molt curt de temps, sense signes de violència.

«És una troballa excepcional, de referència internacional, d’aquelles que surten en els llibres d’història», va dir ahir a aquest diari Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques de l’Institut de Cultura de Barcelona que dirigeix el tinent d’alcalde de l’àrea, Jaume Ciurana. Els enterraments prehistòrics amb tants individus són molt infreqüents i encara més amb la majoria dels cossos en una disposició que els experts denominen de connexió anatòmica, és a dir, amb els ossos en la posició original del cos humà, no amuntegats o remoguts.

TREBALL INTENSIU / En la zona hi treballen d’una manera intensiva en dos torns, dissabtes inclosos, una desena d’arqueòlegs, tres d’ells com a directors d’una tasca que executa l’empresa especialitzada Codex. Aquests experts porten a terme la seva tasca en una verdadera illa enmig del mar que constitueixen les obres de la macroestació que, per ara, segueixen endavant a bon ritme. Segons expliquen fonts de les companyies constructores, d’allà ja s’han extret més de mig milió de metres cúbics de terres, un volum enorme gairebé semblant al que s’ha tret com a resultat de la perforació dels cinc quilòmetres del túnel de l’AVE entre la Sagrera i Sants pel subsòl de tot l’Eixample.

El gestor d’infraestructures Adif, ens del Ministeri de Foment responsable del projecte de l’alta velocitat, és qui costeja aquesta excavació arqueològica així com totes les altres, fins a 16 inclosa la vil·la romana ja sepultada al costat de l’antic pont del Treball Digne, que es porten a terme en els quatre quilòmetres de corredor entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat.

La intervenció en aquesta zona es va iniciar l’any 2011 i fins a l’octubre s’havien localitzat una trentena d’individus, així com alguna resta de ceràmica prehistòrica. Les últimes setmanes, no obstant, el descobriment de cossos s’ha disparat fins als 125 comptabilitzats ahir mateix. A mesura que les restes s’identifiquen i es documenten es van traslladant als magatzems del centre de conservació i restauració de patrimoni que el Museu d’Història de Barcelona té a la Zona Franca. Allà es fan els tractaments imprescindibles per efectuar-ne l’estudi anatòmic.

PROVA DEL CARBONI 14 / Els informes dels experts situen aquest jaciment entre el neolític final (de l’any 2000 al 1800 abans de Crist) i la primera edat de bronze (del 1800 al 1500). Per establir amb exactitud l’època en què van viure aquests primers barcelonins, Josep Pujades va explicar que se n’han enviat dues mostres a un laboratori italià, solvent i que treballa amb rapidesa, perquè els pugui aplicar la prova del carboni 14. Aquest és un mètode molt fiable de datació radiomètrica que utilitza aquest isòtop. En pocs dies se’n tindran els resultats.

Els 125 cossos neolítics que fins ara s’han descobert a la Sagrera corresponen a persones de tots dos sexes i de totes les edats. Allà hi ha homes, dones, nens, joves i adults. Malgrat la magnitud de l’enterrament, que encara pot créixer bastant més, fins al moment no s’han trobat vestigis d’algun poblat o d’algun tipus d’assentament que pogués haver creat la colònia prehistòrica.

UNA ANTROPÓLOGA // En l’equip de treball s’ha integrat també una antropòloga, de manera que es dóna la màxima atenció específica a l’estudi dels individus enterrats. Començant per les informacions bàsiques sobre el sexe, l’edat i les patologies que puguin observar-se en un conjunt d’ossos tan sencers i ben conservats.


Aflora una masía del siglo XVI cerca de la villa romana de La Sagrera

Las obras del AVE destapan los restos de los muros y objetos como monedas o cerámica
Aún quedan dos áreas sin excavar de la domus romana

LA VANGUARDIA
Meritxell M. Pauné

Aflora una masía del siglo XVI cerca de la villa romana de La Sagrera

 

Las obras de construcción de la futura estación del AVE de La Sagrera han permitido hallar nuevos restos arqueológicos. Se trata de un ‘mas’ que habría permanecido en pie hasta mediados del siglo XX pero que dataría al menos del siglo XVI, según el Ayuntamiento de Barcelona y el informe de los arqueólogos de la empresa CODEX Arqueologia i Patrimoni, responsable de la excavación.

El hallazgo consiste fundamentalmente en las bases de los muros de la casa, que evidencian la estructura y tamaño de la edificación, como se aprecia en las fotografías del informe y en el video realizado por Jordi Miró, autor del veterano Videoblog del lector, que sigue el avance de las obras del AVE para LaVanguardia.com desde 2009. El ‘mas’ está en el tramo de obras correspondiente a los accesos de la futura estación, a unos 150 metros de dónde este verano se halló una villa agrícola romana. La intervención corre a cargo de ADIF y cuenta con una arqueóloga directora, un dibujante y ocho auxiliares de arqueología.

“En uno de los sectores del edificio, se ha localizado un estrato con material cerámico del siglo XVI relacionado con las estructuras primigenias del edificio, lo que permite aventurar el origen de la masía a inicios de la Edad Moderna”, describe el informe preliminar de los trabajos de excavación y documentación, que dirige la arqueóloga Imma Mesas. Los muros y cimientos tienen aproximadamente un metro de altura total, aunque estiman que la parte que estaba a la vista, por encima del nivel a circulación, oscila entre unos pocos centímetros y medio metro.

Hay también alcantarillado y algún depósito de más profundidad. Además de los muros, han encontrado también monedas del siglo XIX y estratos de pavimento cerámico de distintas épocas, superpuestos. Las monedas y muestras de cerámica serán trasladadas y estudiadas en el Centro de Conservación que el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) tiene en la Zona Franca.

Superposición de pavimentos
Superposición de pavimentos cerámicos en el ‘mas’ excavado en La Sagrera

 

Dos focos sin excavar con restos de la villa romana
El polémico descubrimiento de restos de una villa rural romana, el verano pasado, tiene todavía dos epílogos por escribir. Se trata de dos zonas donde ya se prevé que habrá más restos de la finca patricia, pero que todavía no se han excavado. Una de ellas está bajo el puente del Treball Digne, que ya se está desmontando. Cuando estas tareas despejen el área, esta primavera, se podrá empezar a excavar. La segunda zona está donde hay el puente nuevo, provisional, que tardará más en ser desmantelado. En esos terrenos están previstos edificios, no viales.

“Sabemos que hay más restos allí porque los muros de la villa que sí se excavaron avanzaban en esas dos direcciones. Lo que no sabemos es si avanzaban dos metros o veinte”, explica Jordi Petit, vecino de La Sagrera y arqueólogo de profesión. Ha seguido muy de cerca las obras y es miembro del colectivo Apropat, que se constituyó tras el hallazgo romano y forman vecinos preocupados de Sant Andreu y de Sant Martí. Se movilizaron para pedir transparencia informativa y la conservación de la villa y, aunque aquella batalla está ya perdida, siguen reuniéndose regularmente para hacer seguimiento de los nuevos restos que afloran y detectar otros casos de patrimonio abandonado o en peligro en las proximidades de la línea férrea.

Vista general de los restos del 'mas' hallado durante las obras del AVE en La Sagrera
Vista general de los restos del ‘mas’ hallado durante las obras del AVE en La Sagrera

 

Nueva web municipal para los hallazgos arqueológicos
El Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) está bastiendo una nueva web municipal para divulgar los descubrimientos arqueológicos de la ciudad, según han afirmado fuentes de este organismo. De momento cuelgan los informes técnicos en una página provisional, poco elaborada porque está aún en construcción y porque aún no tienen decididos los detalles de cómo será. “En casos de patrimonio menor, como este ‘mas’ agrícola en La Sagrera, colgaremos los informes. Si se descubren restos de más interés, convocaremos visitas para los medios, como hicimos con la basílica de Sant Just”, comentan fuentes del ICUB.


Tot i que el calaix de ciment ja ha esborrat la part descoberta a l’estiu de la Vil•la Romana més extensa trobada mai al pla de Barcelona, encara queda vil•la soterrada cap als costats sud, est i oest. Precisament, avui dissabte 26 de Novembre, hi ha una excavadora traient terra de la part est, on encara quedava el mur d’on es van treure part de les pintures murals trobades.
Ara tenen tancada tota la part que fins fa unes setmanes eren un descampat per aparcar els cotxes, ara allà es poden veure uns grans blocs de ciment que semblen sortir del terra, què són?
Us adjunto una foto d’avui mateix per a que doneu un cop d’ull. Continuaran les excavacions per a intentar trobar més parts de la vil•la?


Les obres de l’AVE a la Sagrera, descobreixen restes d’homes prehistòrics

FONT: barcelonacultura.bcn.cat

En les darreres setmanes es van documentar restes d’època prehistòrica. La resta més ben conservada és una fossa d’enterrament, però també s’han pogut excavar part d’una llar de foc i alguns nivells amb ceràmica prehistòrica feta a mà, que fan pensar que allí podria haver-hi hagut una ocupació més gran, de la qual no s’han conservat d’altres testimonis.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

Individu localitzat a la part superior de la fossa

 

Pel que fa a la fossa d’enterrament, la seva tipologia correspon a la d’una fossa amb càmera, fet que indueix a pensar, en primera instància, que se la podria datar vers el neolític final-bronze inicial.

A la part alta de la fossa s’ha localitzat i ja s’ha excavat un individu que, amb tota probabilitat, va ser inhumat en un moment posterior al de l’ús primigeni de la fossa. Ara com ara es pot dir que les restes pertanyen a una persona adulta, segurament de sexe masculí, que es trobaven en posició decúbit supí i amb les cames lateralitzades a la dreta. La posició en què se’l va trobar era clarament forçada i tot indica que se’l devia dipositar al lloc de la inhumació dins d’un farcell i lligat. Sembla, també, que en algun episodi de la seva vida havia patit una fractura de peroné, tot i que posteriorment l’os se li havia soldat.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

Detall primer individu on es pot observar la posició forçada de les cames

 

L’individu en qüestió ha estat traslladat al Centre de Conservació i Restauració del Muhba a Zona Franca, per tal que pugui rebre els tractaments de conservació imprescindibles i per tal de procedir al seu estudi anatòmic. Les restes humanes que es vagin excavant a partir d’ara seguiran el mateix procés.

En el perfil de la fossa s’ha verificat la presència d’un mínim de 6 individus, però de moment no s’hi documenta aixovar, per la qual cosa encara no s’ha pogut establir cap datació precisa. No s’han trobat restes de sílex, ni de ceràmica o altres materials que poguessin constituir indicadors cronològics fiables, fet que dificulta les concrecions sobre el període al qual pertany l’enterrament.

Fins el moment, s’han localitzat les restes d’un mínim de 30 individus a l’interior de la fossa, encara en procés d’excavació. En el moment actual dels treballs, no es pot precisar quants d’aquests individus es conserven sencers. De fa unes setmanes, es va integrar una antropòloga a l’equip de treball, la qual cosa permetrà atorgar la màxima atenció específica a l’estudi dels individus enterrats, començant per les informacions bàsiques sobre el sexe, l’edat i les patologies.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

La fossa prehistòrica en procés d’excavació

 

De cara a la datació estan previstes les anàlisis de carboni 14 dels ossos, la qual cosa podrà permetre concretar molt més quan es pugui disposar dels resultats. Una altra qüestió que hores d’ara també resulta incerta és el lapse de temps durant el qual va romandre en ús l’esmentada fossa.

Les dades per confegir la present notícia breu de les excavacions en curs han estat facilitades per l’empresa responsable de les actuacions, Codex sccl. La documentació obtinguda en el procés, els materials recuperats i els coneixements provinents d’altres fonts seran, com és preceptiu, la base per a l’elaboració científica de les memòries d’intervenció arqueològica que es redacten després de totes les actuacions, un cop s’ha completat el treball de camp.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

La fossa prehistòrica en procés d’excavació