“Odissea patrimonial”, un treball de recerca molt recomenat

ODISSEA PATRIMONIAL, Factors i agents en el procés de conservació dels béns immobles” és un treball de recerca de quatre estudiants de la Universitat de Barcelona sobre la conservació del béns culturals a la nostrta ciutat.

Afegeixo el sumari de tot el dossier de més de 150 pàgines perque us feu una idea del gran treball que han realitzat. Si esteu interessats en aconseguir una còpia, adreçeu-vos a la Ariadna.

Anuncis

Aflora una masía del siglo XVI cerca de la villa romana de La Sagrera

Las obras del AVE destapan los restos de los muros y objetos como monedas o cerámica
Aún quedan dos áreas sin excavar de la domus romana

LA VANGUARDIA
Meritxell M. Pauné

Aflora una masía del siglo XVI cerca de la villa romana de La Sagrera

 

Las obras de construcción de la futura estación del AVE de La Sagrera han permitido hallar nuevos restos arqueológicos. Se trata de un ‘mas’ que habría permanecido en pie hasta mediados del siglo XX pero que dataría al menos del siglo XVI, según el Ayuntamiento de Barcelona y el informe de los arqueólogos de la empresa CODEX Arqueologia i Patrimoni, responsable de la excavación.

El hallazgo consiste fundamentalmente en las bases de los muros de la casa, que evidencian la estructura y tamaño de la edificación, como se aprecia en las fotografías del informe y en el video realizado por Jordi Miró, autor del veterano Videoblog del lector, que sigue el avance de las obras del AVE para LaVanguardia.com desde 2009. El ‘mas’ está en el tramo de obras correspondiente a los accesos de la futura estación, a unos 150 metros de dónde este verano se halló una villa agrícola romana. La intervención corre a cargo de ADIF y cuenta con una arqueóloga directora, un dibujante y ocho auxiliares de arqueología.

“En uno de los sectores del edificio, se ha localizado un estrato con material cerámico del siglo XVI relacionado con las estructuras primigenias del edificio, lo que permite aventurar el origen de la masía a inicios de la Edad Moderna”, describe el informe preliminar de los trabajos de excavación y documentación, que dirige la arqueóloga Imma Mesas. Los muros y cimientos tienen aproximadamente un metro de altura total, aunque estiman que la parte que estaba a la vista, por encima del nivel a circulación, oscila entre unos pocos centímetros y medio metro.

Hay también alcantarillado y algún depósito de más profundidad. Además de los muros, han encontrado también monedas del siglo XIX y estratos de pavimento cerámico de distintas épocas, superpuestos. Las monedas y muestras de cerámica serán trasladadas y estudiadas en el Centro de Conservación que el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) tiene en la Zona Franca.

Superposición de pavimentos
Superposición de pavimentos cerámicos en el ‘mas’ excavado en La Sagrera

 

Dos focos sin excavar con restos de la villa romana
El polémico descubrimiento de restos de una villa rural romana, el verano pasado, tiene todavía dos epílogos por escribir. Se trata de dos zonas donde ya se prevé que habrá más restos de la finca patricia, pero que todavía no se han excavado. Una de ellas está bajo el puente del Treball Digne, que ya se está desmontando. Cuando estas tareas despejen el área, esta primavera, se podrá empezar a excavar. La segunda zona está donde hay el puente nuevo, provisional, que tardará más en ser desmantelado. En esos terrenos están previstos edificios, no viales.

“Sabemos que hay más restos allí porque los muros de la villa que sí se excavaron avanzaban en esas dos direcciones. Lo que no sabemos es si avanzaban dos metros o veinte”, explica Jordi Petit, vecino de La Sagrera y arqueólogo de profesión. Ha seguido muy de cerca las obras y es miembro del colectivo Apropat, que se constituyó tras el hallazgo romano y forman vecinos preocupados de Sant Andreu y de Sant Martí. Se movilizaron para pedir transparencia informativa y la conservación de la villa y, aunque aquella batalla está ya perdida, siguen reuniéndose regularmente para hacer seguimiento de los nuevos restos que afloran y detectar otros casos de patrimonio abandonado o en peligro en las proximidades de la línea férrea.

Vista general de los restos del 'mas' hallado durante las obras del AVE en La Sagrera
Vista general de los restos del ‘mas’ hallado durante las obras del AVE en La Sagrera

 

Nueva web municipal para los hallazgos arqueológicos
El Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) está bastiendo una nueva web municipal para divulgar los descubrimientos arqueológicos de la ciudad, según han afirmado fuentes de este organismo. De momento cuelgan los informes técnicos en una página provisional, poco elaborada porque está aún en construcción y porque aún no tienen decididos los detalles de cómo será. “En casos de patrimonio menor, como este ‘mas’ agrícola en La Sagrera, colgaremos los informes. Si se descubren restos de más interés, convocaremos visitas para los medios, como hicimos con la basílica de Sant Just”, comentan fuentes del ICUB.


Ja tenim grup al facebook. AFEGEIX-TE


Tot i que el calaix de ciment ja ha esborrat la part descoberta a l’estiu de la Vil•la Romana més extensa trobada mai al pla de Barcelona, encara queda vil•la soterrada cap als costats sud, est i oest. Precisament, avui dissabte 26 de Novembre, hi ha una excavadora traient terra de la part est, on encara quedava el mur d’on es van treure part de les pintures murals trobades.
Ara tenen tancada tota la part que fins fa unes setmanes eren un descampat per aparcar els cotxes, ara allà es poden veure uns grans blocs de ciment que semblen sortir del terra, què són?
Us adjunto una foto d’avui mateix per a que doneu un cop d’ull. Continuaran les excavacions per a intentar trobar més parts de la vil•la?

Continua llegint

Les obres de l’AVE a la Sagrera, descobreixen restes d’homes prehistòrics

FONT: barcelonacultura.bcn.cat

En les darreres setmanes es van documentar restes d’època prehistòrica. La resta més ben conservada és una fossa d’enterrament, però també s’han pogut excavar part d’una llar de foc i alguns nivells amb ceràmica prehistòrica feta a mà, que fan pensar que allí podria haver-hi hagut una ocupació més gran, de la qual no s’han conservat d’altres testimonis.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

Individu localitzat a la part superior de la fossa

 

Pel que fa a la fossa d’enterrament, la seva tipologia correspon a la d’una fossa amb càmera, fet que indueix a pensar, en primera instància, que se la podria datar vers el neolític final-bronze inicial.

A la part alta de la fossa s’ha localitzat i ja s’ha excavat un individu que, amb tota probabilitat, va ser inhumat en un moment posterior al de l’ús primigeni de la fossa. Ara com ara es pot dir que les restes pertanyen a una persona adulta, segurament de sexe masculí, que es trobaven en posició decúbit supí i amb les cames lateralitzades a la dreta. La posició en què se’l va trobar era clarament forçada i tot indica que se’l devia dipositar al lloc de la inhumació dins d’un farcell i lligat. Sembla, també, que en algun episodi de la seva vida havia patit una fractura de peroné, tot i que posteriorment l’os se li havia soldat.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

Detall primer individu on es pot observar la posició forçada de les cames

 

L’individu en qüestió ha estat traslladat al Centre de Conservació i Restauració del Muhba a Zona Franca, per tal que pugui rebre els tractaments de conservació imprescindibles i per tal de procedir al seu estudi anatòmic. Les restes humanes que es vagin excavant a partir d’ara seguiran el mateix procés.

En el perfil de la fossa s’ha verificat la presència d’un mínim de 6 individus, però de moment no s’hi documenta aixovar, per la qual cosa encara no s’ha pogut establir cap datació precisa. No s’han trobat restes de sílex, ni de ceràmica o altres materials que poguessin constituir indicadors cronològics fiables, fet que dificulta les concrecions sobre el període al qual pertany l’enterrament.

Fins el moment, s’han localitzat les restes d’un mínim de 30 individus a l’interior de la fossa, encara en procés d’excavació. En el moment actual dels treballs, no es pot precisar quants d’aquests individus es conserven sencers. De fa unes setmanes, es va integrar una antropòloga a l’equip de treball, la qual cosa permetrà atorgar la màxima atenció específica a l’estudi dels individus enterrats, començant per les informacions bàsiques sobre el sexe, l’edat i les patologies.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

La fossa prehistòrica en procés d’excavació

 

De cara a la datació estan previstes les anàlisis de carboni 14 dels ossos, la qual cosa podrà permetre concretar molt més quan es pugui disposar dels resultats. Una altra qüestió que hores d’ara també resulta incerta és el lapse de temps durant el qual va romandre en ús l’esmentada fossa.

Les dades per confegir la present notícia breu de les excavacions en curs han estat facilitades per l’empresa responsable de les actuacions, Codex sccl. La documentació obtinguda en el procés, els materials recuperats i els coneixements provinents d’altres fonts seran, com és preceptiu, la base per a l’elaboració científica de les memòries d’intervenció arqueològica que es redacten després de totes les actuacions, un cop s’ha completat el treball de camp.


Les obres de l'AVE a la Sagrera, descobreixen restes d'homes prehistòrics

La fossa prehistòrica en procés d’excavació


Trobades les restes de set homes prehistòrics

· El nou jaciment, ubicat a l’estació de la Sagrera, podria tenir 3.800 anys

RAMON COMORERA
EL PERIÓDICO

 

Els vestigis de tota mena, de la prehistòria al segle XIX, destapats per les obres de l’AVE en els quatre quilòmetres del corredor ferroviari la Sagrera-Sant Andreu segueixen creixent. Els arqueòlegs que treballen en aquesta vasta zona des del 2008 ja havien trobat, com va informar aquest diari, 59 enterraments i estructures de diversa índole d’origen neolític, iber, romà, medieval i modern, en un total de 16 punts. Ara ha aparegut un nou enclavament funerari amb les restes d’almenys set homes prehistòrics en un fossat situat dins del que serà el recinte de la futura macroestació de l’AVE, a poca distància de la ronda i el parc de Sant Martí.


Primer esquelet, amb les cames en posició forçada, trobat a l’enterrament de la Sagrera. MUHBA

Tècnics de l’empresa especialitzada Codex, la mateixa que ha intervingut durant quatre mesos 500 metres més al nord en la ja desapareguda vil·la romana del pont del Treball Digne, porten a terme les excavacions sota la supervisió del Museu d’Història de Barcelona (Muhba).

La informació obtinguda fins ara sobre el tipus de fossat, que té una cambra contigua, avala la hipòtesi que l’enterrament correspondria a la transició entre les èpoques del neolític final i del bronze inicial, al voltant de 1.800 anys abans de Crist, és a dir, 3.800 fins avui. Per datar amb precisió la troballa està previst realitzar als ossos les proves del carboni 14.

HOME ADULT / El primer dels esquelets s’ha localitzat a la part alta del pou i, segons els arqueòlegs, pertany a una persona adulta del sexe masculí. Tenia les cames recollides en una postura forçada, cosa que indica que va ser dipositada en aquest lloc dins d’un fardell lligat. De l’estat de les restes es dedueix també que aquest home va patir una fractura de peroné.

L’individu ja ha estat traslladat al centre de conservació i restauració que el Muhba té a la Zona Franca, on es faran els tractaments de conservació necessaris i els estudis anatòmics. En nivells inferiors del pou s’ha constatat l’existència de com a mínim sis enterraments més. S’està fent ja l’excavació dels dos primers, dels quals de moment només s’han documentat els respectius cranis. Totes aquestes restes es portaran igualment al centre de conservació del Muhba.

Davant la importància del nou descobriment, del qual encara no s’ha pogut fixar el període històric d’activitat, s’ha reforçat la presència d’arqueòlegs i s’han paralitzat, en el cercle d’influència, les obres de l’estructura de l’estació. Al costat del pou funerari també s’ha pogut excavar, segons relaten els tècnics de Codex, l’espai d’una foguera i alguns nivells de terreny amb restes de ceràmica prehistòrica feta a mà. Aquestes troballes podrien indicar que allà hi va haver una ocupació de dimensions més importants de la qual, no obstant, no s’han conservat altres vestigis. En aquest mateix lloc ha aparegut igualment un tram de camí i dos murs del segle XIX, amb restes d’estructures d’alguna activitat


La vil·la ja és història

· Els arqueòlegs tornaran a excavar a la zona una vegada s’hagi enderrocat el pont del Treball Digne
· El vial mar de l’estació de la Sagrera de l’AVE sepulta tot el recinte romà descobert al juliol

RAMON COMORERA
EL PERIÓDICO


Enllaç al video

Juli Cèsar diria avui el mateix que va dir l’any 49 abans de Crist al travessar el riu Rubicó (entre la seva província, Gàl·lia, i la metròpolis, Roma) i consumar una rebel·lió contra el Senat republicà que portaria a l’època dictatorial i imperial i també a la conspiració que li va costar la vida. Alia iacta est, la sort està tirada, va proclamar el general. L’extensa vil·la romana descoberta en les obres de l’AVE de la Sagrera, al costat del pont del Treball Digne, i amb un origen que es podria situar algunes dècades després del magnicidi, ja és història. I mai més ben dit. El formigó, i l’armadura d’acer que li dóna resistència, del futur vial segregat al costat mar per a vehicles de la macroestació va sepultar divendres completament les restes històriques.

Els arqueòlegs, després de gairebé quatre mesos d’excavació, documentació i trasllat al Museu d’Història de Barcelona (Muhba) dels elements singulars, havien abandonat uns dies abans els pocs metres quadrats que els quedaven. No obstant, aquest no ha estat un comiat definitiu, ja que d’aquí aproximadament mig any, quan la primavera torni a esclatar i sempre en funció del desenvolupament de les obres, els tècnics hi tornaran per excavar a la zona contigua ara coberta pels talussos del pont i de la ronda de Sant Martí.

 

 


1-9-2011 3 Els 1.100 metres quadrats de la vil·la romana de la Sagrera es veuen sencers a la foto, publicada quan aquest diari va revelar una excavació que fins llavors es feia d’incògnit. A la dreta, obres del vial. DANNY CAMINAL

 

 

CONTINUÏTAT / Els 1.100 metres quadrats de vil·la romana que al juliol es van començar a destapar, però de rigorós incògnit durant setmanes i darrere d’una doble i opaca tanca fins que aquest diari va revelar la troballa l’1 de setembre, s’estima que tenen continuïtat. Amb l’enderrocament del pont del Treball Digne per donar pas a l’estructura de la macroestació s’obrirà una altra breu finestra temporal que permetrà tornar-hi a excavar, tot i que sempre sota la forta pressió de la gegantina obra.

En aquest retorn s’espera completar l’element més valuós trobat a la vil·la: el mosaic opus tessellatum. Fins ara s’han descobert 30 dels 50 metres quadrats que s’estima que pot tenir. La nova excavació permetrà descobrir els 20 restants, si bé els experts del Muhba tenen dubtes sobre quin serà el seu estat. La part d’aquest paviment policromat amb sanefes i formes geomètriques ja desenterrada, i traslladada al centre del Muhba de la Zona Franca per netejar-la, estudiar-la i restaurar-la, ha aparegut fragmentada per l’acció durant molts segles d’arades i altres eines agrícoles.

 

 


4-11-2011 3 El formigó i la seva armadura d’acer (últim tram a l’esquerra) del túnel viari per als vehicles que surtin de la macroestació de la Sagrera de l’AVE cobreix completament els vestigis romans, divendres. ALBERT BERTRAN

 

 

VALOR DOCUMENTAL / Els responsables de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que té l’última paraula en la conservació, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, i els arqueòlegs del Muhba han basat la decisió de no preservar la vil·la en el mal estat general i en l’escassa entitat, pel que fa a fonaments en molts casos dels murs. «Tenen valor documental, no patrimonial», va sentenciar Ciurana, que va assegurar que havia recollit també l’opinió d’experts en història antiga aliens a l’Administració.

El secretisme que va envoltar el descobriment i la mateixa excavació durant un mes i mig va ser criticat amb duresa pels partits de l’oposició als governs de CiU tant a l’ajuntament com al Parlament, així com per experts i veïns. Les associacions d’aquests últims de la Verneda, la Sagrera i Sant Martí han reclamat que el mosaic torni a la zona. Ciurana s’ha declarat partidari d’això i s’ha referit a l’estació com un lloc adequat per a la seva exposició permanent.

QUATRE ETAPES / Juntament amb el mosaic, també s’han traslladat al Muhba diversos recipients ceràmics utilitzats per emmagatzemar-hi productes, trossos de bronze i de vidre, i fragments de pintures de pocs centímetres que van aparèixer a nivell del sòcol al sud de la vil·la romana. El conjunt de petits murs que formaven les tres zones del recinte, que van estar en funcionament fins al segle V, s’han anat destruint i aplanant successivament en quatre etapes des de mitjans de setembre, les mateixes en què el gestor d’infraestructures Adif ha avançat per trams de 30 metres el túnel viari.